I ella somiava amb un món màgic, amb un món ple de peluixos, on els talls provocats per les ferides, simplement es cosien amb una mica de fil i agulla. Un món on podies triar els colors de la teva vida, un món que tenia solucions per a totes les coses, un món ple de tendresa, ple de somriures, un món on no es pogués fer mal, un món sense temps...
Però la realitat la fa despertar i es troba amb ferides que queden marcades, amb imposicions, amb problemes sense resoldre, amb odi, amb temor, amb temps... Amb un món que fa mal. I és que de sobte obres els ulls, i te n'adones que has estat vivint enganyada durant masses anys.
Però la realitat la fa despertar i es troba amb ferides que queden marcades, amb imposicions, amb problemes sense resoldre, amb odi, amb temor, amb temps... Amb un món que fa mal. I és que de sobte obres els ulls, i te n'adones que has estat vivint enganyada durant masses anys.
6 coses perdudes:
La realitat moltes vegades freda i obscura.
Si has viscut enganyada molts anys, vol dir que ara per fi veus la realitat tal i com és, oi? Potser podràs aconseguir, ni que sigui a estones, que el món dels peluixos sigui realitat.
No per viure en la realitat no pot haver-hi tendressa... això si la realitat talla com la fulla d'afaitar, i de tant en tant cal rasurar per veure-la.
Però sempre acaben apareixent somriures sobre ferides que amrquen massa...
Yuna,per molt dura que sigui la realitat, no perdis mai la innocència, la ingenuïtat, la utopia d'un món de somnis, perquè són aquestes cosetes i pensaments les que et fan tant especial, viu la vida, però no deixis mai de somiar-la millor!!!
Molts i molts petonets!!!
Striper, sobretot freda...
XeXu, suposo que el problema no és que vegi on és la realitat i on és la il·lusió... el problema és poder compaginar-ho tot juntet. Però trobaré la solució*
David, ho sé... però m'agrada tan poc fer mal a la gent que m'estimo... les ferides no marxen encara que hi hagi tendresa. Suposo que fa falta temps per tot plegat...
Cesc, amb el temps... segur que si*
[anonymous writer], gràcies per ser sempre ací :) són aquestes cosetes les que ens fan ser diferents, eh? i tots tenim el nostre propi món ple de peluixos o de xuxeries, o del que sigui ;)
Publica un comentari