Com a l'home de gel, se m'ha quedat l'ànima glaçada. Els teus ulls no em transmeten res. Absolutament res. I al caminar, cada vegada més ràpid, noto el terra mullat. Fred. Tinc fred al mirar-te. Vaig començar a estimar-te en silenci darrera de cada paraula, darrera de cada mirada, darrera de cada plor. Però avui me n'adono que de res ha servit enganyar-me tants anys. Tot queda escrit en un llibre que no es tornarà a obrir. Tot queda esborrat pel pas del temps.
...torreu força castanyes, mengeu moniatos fins a rebentar. Un somriure dolç...
6 coses perdudes:
Noia que t'has oblidat el moscatell.
I quan et glaces és tant fred el sentiment i càlid què ha estat, és... com t'entenc... una abraçada :) a veure si deixem el glaç oi.
És millor caminar sense mirades fredes, millor no tornar a obrir el llibre ;)
Hola, que tal? Jo ni moniatos i mira que m'agraden, ni castanyes ni moscatell, res.
Poder l'any que vé, o no.
Pensant-ho millor, demà aniré a esmorçar panellets, que carai!
La persona pot ser de gel però la que conec jo té un cor calent que batega cada cop més!!!
Continua bategant, petita Yuna.
Molts petonets ...
Striper, no hi he pensat... com que no m'agrada... ;)
Cesc, doncs si, hauríem de ser capaços d'acostar-nos més cap a l'escalf de la gent :) una abraçada!!
El tacte de les paraules... les mirades fredes et fan caminar amb inseguretat. Potser si que és millor deixar el llibre tancat. Potser és que no es pot tornar a obrir, simplement*
Menta, guapa! vas anar a esmorzar panellets? jo em vaig quedar a casa per la castanyada, si et serveix de consol, i res de res: ni moniatos ni castanyes ni moscatell ni panellets :) per mi va ser un dia més*
Pep, gràcies per la bona companyia de diumenge (tot i que tu no sé si pots dir el mateix jeje). Sempre és un plaer compartir rialles amb tu ;) Continuaré bategant, però tu també, eh!
Publica un comentari