dijous 13 de novembre de 2008

Distàncies

Ho veus? Com més dies passen, més lluny et noto de mi. La distància entre nosaltres, sense que ho fem conscientment, es va fent cada vegada més gran. Avui ho he vist molt clar. Vam començar la nostra relació potser al revés de la gent. De cop, ja érem íntims. I ara, ens anem tornant uns desconeguts. Potser havia de ser així. Potser ens vam trobar en un moment on els dos ens necessitàvem. Potser ara ja no cal.

9 coses perdudes:

XeXu ha dit...

No es pot començar la casa per la teulada. La intimitat és una cosa que vol temps, així que per més afinitat inicial que hi hagi, segurament sempre tendim a magnificar els sentiments, i després veurem que no sabem tant d'aquella persona com pensàvem.

stel ha dit...

Les distàncies es fan i es desfan i de vegades dos pols s'allunyen i de vegades dos pols s'atrauen, ves a saber...

menta fresca ha dit...

res, que he vingut a dir-te hola, ens llegim val?

Striper ha dit...

Jo crec que aixo ja pasa i es de lo mes normal.

Jesús M. Tibau ha dit...

quan la necessitat mútua desapareix i no és subsituïda per l'afecte

Somiant la lluna... ha dit...

I qui greu que sap distanciar-se de la gent que estimes sense voler-ho... Potser va ser una relació de necesitat i aquestes sempres son passatgeres ;)

yuna ha dit...

Xexu...sempre és de mal fer començar per dalt, eh? en fi, moltes vegades aquestes coses no es poden triar... i després passa el que passa. Chapeâu amb la teva explicació, nano*

Steleta, pozí. I la veritat és que no és que em sàpiga un greu, greu, però sempre fa coseta aquestes distàncies quan hi ha hagut una relació xula, no? en fins.

Menta, hola, hola! un petonet, guapa :)

Striper, però que passi i sigui normal no vol dir que et sàpiga greu... a mi no m'havia passat mai fins ara!

Jesús m. Tibau, és això, que ja no cal... ni l'afecte ni res de res.

Somiant la lluna, potser si, però necessitat o no, ja s'ha mig acabat, sembla. I que consti que me n'alegro igualment d'haver compartit moments del meu temps amb aquesta persona ;)

Doctor ha dit...

I potser un dia, us torneu a trobar i sigui el moment adient... o potser no, i mai més us retornareu a trobar, i potser tens raó i ja no cal.

yuna ha dit...

Doctor, sigui el que sigui, el temps ho decidirà :)