I avui no em recordo del meu nom. S'ha quedat en quatre lletres insignificants, completament fora de lloc. I és que els teus ulls m'han retornat certes mirades que ja havia oblidat i he tornat a somriure tontament... Encara que sigui a través d'una fotografia, puc sentir com rius, puc notar la teva veu. Quatre dies.
COSES ALGUNES COSES.
Fa 17 hores
8 coses perdudes:
Curios dialeg de sentiments amb la fotografia.
hi ha fotografies q duen a uan realitat extrema, força.
Striper, no et passa que les fotografies et transporten a moments únics? immortalitzats? És una passada...
Cesc, gràcies per la teva força. Les fotografies a vegades, ho diuen tot. Parlen per sí soles... en fi. Petonets*
me n'alegro :)
poc a poc petita triceratops! ens hem de fer un triceratops surrealista, ho he vist clar! busca dibuixets de dinosaures així macos! nena, ho he vist clar!!! Sí, sí, moment d'inspiració que fa por i tot! toooma!!! xDDDD
se t'estima pititeta, que lo sepas! aish, dies nyonyos jeje
muaa!!!
aha... és un bon lema, Steleta: cadascú necessita el seu triceratops particular per tirar endavant... :)
Que se m'estima? jo si que t'estimooo! moooolt! hem de parlar jaa! que m'has d'explicar moltes cosetes, petita!! muuua!
de vegades et llegeixo i em sento jo. Pensem igual en certes coses.
Diuen que el passat s'adorm.. però que tot i això sempre segueix respirant. No facis soroll, així aquest no torna..
Que bé, tornes a somriure!
Si sumem a tot això que tens un somriure molt maco ... tots hi sortim guanyant!
Un mega-petó adormit de dilluns al matí! Guapa! Hombreya!
Martha!, m'ha agradat aquesta frase... el passat s'adorm però segueix respirant :) diria que vull que torni aquest passat, vull que aquest passat sigui el meu present. Estic bé*
Peeep...saps que et vaig dir que no tenia un dia gaire xerrador, l'altre dia per mail? doncs segueixo igual. En un estat d'ànim força monòton i sense ganes de fer res. I si, de fet si que somric, però només quan penso en una cosa...
Un petonet, macu meu*
Publica un comentari