no sé, las veces que me reinventé...
Res és com un creia que era. Tot canvia constantment, a cada instant que passa. El que abans era negre, ara ja s'ha convertit en blanc. El que abans era que sí, ara ja és un no rotund. Estem en un món canviant. Un món que es va reinventant dia rere dia. I nosaltres no som menys, i canviem amb ell...
13 coses perdudes:
Si que cal canviar i evolucionar no ens podem quedar clavats en nosaltres mateixos.
Quanta raó que tens, però en el fons, visca els canvis, que encara que no siguin tant bons com podrien, ens ajuden a tirar endavant i a fer que això no sigui un avorriment constant no?
Poc a poc, com tu dius, a ser una mica més feliç :)
Ens veiem aviat yuneta meva?
:***
El canvi ens provoca ansietat.És irremediable, però és així. Hauríem de cultivar la saviduria de la inseguretat....saludus
Digues-m'ho a mi com canvien les coses! Però bé, per molt que canviïn, sempre hi ha coses que es queden, i a més, els canvis també poden ser per a bé.
Striper, evidentment :) els canvis ens fan ser més grans com a persones*
Steleta meva! i tant, en cap moment he dit que els canvis siguin dolents ;) el que passa és que ens hem d'acostumar a conviure amb ells, i això potser, és el que més ens costa. Però si, de mica en mica, a ser una mica més feliç ;) ens veiem... divendres al 2mil? muaa!
Noctas, els canvis ens provoquen tantíssimes coses... però si, inseguretat sobretot, perquè fem camí cap a les desconeixença, i això sempre fa por. Hauríem de treballar més el fet del canvi constant, la veritat ;)
Xexu, si hi ha un canvi, per molt que a bones i a primeres sembli dolent, sempre se'n pot treure quelcom de positiu. S'ha de mirar de girar la truita constantment per veure tot allò bo que ens porten a les nostres vides ;)
...i només els que se saben adaptar als canvis perduren ;P
Petonets guapa!!!
[anonymous writer]! :) totalment d'acord jejeje tot bé? un petonàs!!
Els canvis no deixen de ser un sotrac encantador d'aquells que fan pessigolles. Petonets guapa
I jo crec que si no canviessim malament oi... :)força!!!
És la grandesa de la vida ... malament si les coses són estàtiques. Tot sempre ha de fluir: sentiments, pensaments, gent ... I el que cal fer és intentar-se acostumar el més aviat possible per fer que els canvis siguin normals.
Petonet, guapíssima
Moni, doncs benvingudes siguin les pessigolles ;)
Cesc, i tant... els canvis no són pas dolents!!!
Peeep madrilenyuu! cm va per aquells mons de Déu? :) aix, aix. Doncs si, tot ha de fluir... tot ha de tenir el seu moment propi de canvi... c'est la vie, oui :) mua, mua, muaa!!
hola, que si canvia la vida i el món que ens envolta? i tant que ho fa i a una velocitat impresionant!
de totes formes quasi millor, el que pasa és que estem acostumats a tenir seguretat, ens agrada tenir seguretat i llavors els canvis ens espanten, però cal deixar fluir la vida com vé, res pot aturarla, t'ho ben aseguro. Una abraçada dolça.
Menta... i tant que ho fa, si, massa ràpid de vegades, potser ;) Precisament per això hi ha por i inseguretat, però és normal, oi? la novetat ens fa treure les ungles jejeje. Un petonet gegant!!
Publica un comentari