Vaig odiant-me per dins, poc a poc, sense fer soroll i amb bona lletra. Em faig meu el seu somriure, em faig meva la seva mirada. Intento destruir quelcom que no es pot, intento desxifrar l'enigma que se'm va menjar, intento tenir pensaments positius, intento no fer mal. Però no puc deixar de pensar en el 'perquè' de les meves accions, la importància veritable que té la filosofia que estic seguint. No paro de preguntar-me 'com'. I tot va girant sobre sí mateix i retorna al punt inicial, una vegada i una altre. Marejada, em sento. Això mateix. De no saber cap a on avançar, cap a on tirar, el que vull, el que vols.
tops de pantalla del 2009
Fa 2 hores
8 coses perdudes:
Uh reina quin embolic tens jo crec que tens que caminar pero nomes capa una direcio no pots fer anades i tornades.
"Si no puedes entenerlo es porque estas cuerda"
Gran nit la d'ahir encara que massa curta pel meu gust...
Aquesta, la nostra famila, es com totes les families... marxes i la veus menys, pero sempre la tens present :-)
Aqui estem, els xurros,com a familia que som sempre disponibles.
I ara per no semblar molt cursi...
nena, ¿On has deixat el Martini?
a reveure!
No, no pensis cap a on tirar, tu guiat per tu... i sino saps com guiar-te, no facis res, et guiaràs amb l'orientació humana que de vegades sembla no ser-hi, però si vols superar les situacions, allí estará, lluitant colze a colze amb tu, ho diu un expert :)
Yuna
paso per aqui per canviar el teu "odi intern" per un munt de petonets.
El primer que s'ha de fer es parar. Parar de pensar..i amb molta calma separar les coses..I desprès una a una.
:D
De vegades no cal cercar tants "perques" ni tants "coms"... de vegades només al sentir i deixar-se fer sentir...
He aprovado...Rozzzzzzzzzzzzzando el limite! xDDD
Ahora me falta el practico y a pegarme unos trombos por la arrabasada!! xD
Un beso
Striper, sé que no puc anar amunt i avall... el problema és que encara no sé quina direcció prendre. I això és el difícil...
Xurruuu! doncs si... una de les millors famílies que he trobat mai i que no penso deixar perdre mai ;) aix... hem de repetir soparets d'aquests, i tant. El martini, el martini... el cambrer no em va portar l'ampolla, serà possible!!!! jejeje
Cesc, com deia, el problema és que no sé cap a on tirar. Així que segurament et faré cas i em mouré per instint, pel que em digui el meu cor...
Marta, gràcies! molts petonets per tu també, guapa ;)
Seifreed, quan sàpigues com es fa això de deixar de pensar, diga-m'ho! ;) però merci pel consell*
David, sentir i deixar-se fer sentir... uf! s'intentarà deixar-se endur pel que una sent, però a vegades el cor complica les coses.
Viiic! Venga, pues, a por el práctico! jejeje y haber cuando nos pegamos una cenitaaaa! un beso y hasta el viernes!*
Publica un comentari