He baixat del cotxe fa uns moments i he notat l'aire fred que em recorria tot el cos. Però l'aire m'ha portat olor a sal. A sal de mar. I és que potser s'ha perdut algun vaixell. Potser algun mariner em ve a buscar. O potser, simplement, el meu nas ha olorat sal i ha cregut que era de mar.
COSES ALGUNES COSES.
Fa 17 hores
9 coses perdudes:
És que el món de les olors és molt especial, i no saps com poden evocar uns records tan vius.
Al poble on treballo s'olora sal i no es de mar es de mina.
Et diria triceratops de nou, però et dic que ja és divendres i que el nas també ens enrreda de nou i ens fa pensar en coses i trencar-nos el cap per veure si el canvi climàtic ja ha fet arribar la platja a yiki de mun.
Petons i un gran somriure :)
et recordo que al teu poble hi ha mes farina que sal. farina de la colombiana
L'olor purifica :) a sal és clar...
Yuna
els olors forman par de la memoria i aquesta es molt impotant.
petons.
...petonets per tots els vostres comentaris :*** Ja us cuideu? :)
i tu, ja et cuides tu?
Menta... de vegades si ;) encara que m'hauria de cuidar més, què hi farem.... un petonet*
Publica un comentari