No estava preparada per la teva reacció. Suposo que mai estem preparats per cap situació en concret. Per molt que abans et facis les teves pel·lícules i imaginis que anirà així, aixà o d'aquesta altre manera... Si no et trobes en situació, no pots conèixer la reacció, per moltes nits de preparació. Rodolí!
Temps. Necessites temps. No era jo la que necessitava temps? Doncs resulta que m'he trobat enfonsada en una cadira d'un Cafè, encara més perduda que abans, sentint que el tren ja se n'havia anat, que arribava tard i que em quedava sola. No podia ni mirar-te a la cara perquè em desfeia. I les llàgrimes han aparegut una vegada i una altre, perquè tot s'ha trencat en mil bocins. Tot s'ha transformat. I en aquests moments és quan m'he adonat realment de qui havia deixat marxar del meu costat. Per idiota. Per ànsies de llibertat. Per por al compromís. Pels fantasmes del passat. Temps.
Canviant de tema, em sembla que:
1- o tinc lagunas mentales, i per tant no recordo que tiro les coses pel meu cotxe (cd's, cables, paperots varis, etc).
2- o m'han intentat robar quelcom de valor del cotxe per segona vegada aquest mes. Em pregunto què voldran del meu pobret cotxe, si es cau a trossos!
Estan bojos aquests romans... Estan bojos aquests humans!!
Temps. Necessites temps. No era jo la que necessitava temps? Doncs resulta que m'he trobat enfonsada en una cadira d'un Cafè, encara més perduda que abans, sentint que el tren ja se n'havia anat, que arribava tard i que em quedava sola. No podia ni mirar-te a la cara perquè em desfeia. I les llàgrimes han aparegut una vegada i una altre, perquè tot s'ha trencat en mil bocins. Tot s'ha transformat. I en aquests moments és quan m'he adonat realment de qui havia deixat marxar del meu costat. Per idiota. Per ànsies de llibertat. Per por al compromís. Pels fantasmes del passat. Temps.
Canviant de tema, em sembla que:
1- o tinc lagunas mentales, i per tant no recordo que tiro les coses pel meu cotxe (cd's, cables, paperots varis, etc).
2- o m'han intentat robar quelcom de valor del cotxe per segona vegada aquest mes. Em pregunto què voldran del meu pobret cotxe, si es cau a trossos!
Estan bojos aquests romans... Estan bojos aquests humans!!
7 coses perdudes:
Noia amb tot plegat sembla que no pases per bons moments a veure si algu busca alguna cosa al cotxe vull dir algu que poguis coneixer.
Això sona molt trist yuna... una abraçada ben gran, de vegades deixar marxar és una oporutnitat per molt dur que sigui. Sí que estan bojos sí els humans!
O_o ¿meco meco?
Em sap greu això que expliques (això del tempo, els robatoris ja són una altra cosa). És una situació que tristament es dóna tot. Segurament la persona t'ho posa tan fàcil que ni ho valores, però llavors se'n cansa i vol ella una mica de llibertat, i aquí és on ens adonem dels errors. Falta saber si té solució o no, però quan creus que has lluitat tot el que podies, i comences a voler fer la teva, em sembla que és mal senyal.
Temps al temps.. s'ananiran unes coses...però tornaran altres
Striper, no crec que sigui algú que conegui... tindria üebs, la cosa! i bé, mals moments que s'han de passar quan n'has fet passar tu... és el que toca...
Cesc, però a vegades te n'adones que has deixat marxar a algú que no volies que marxés... però per la PIP de por, tanques els ulls i et cremes la mà. C'est la vie, diuen...
Xurru..., ja parlarem. Meco, meco, payaseto* aviam quan vinc al pis i m'ensenyes a fer peripècies amb el monocicle ;)
Xexu, el problema és quan t'adones que fas tard i veus que l'altre marxa... i cada vegada està més lluny. I el més fotut és que no hi pots fer res...
Seifreed, temps al temps, si, si... però com fa patir, el temps!
noia, en joan té raó, poder si que es algu que coneixes.
i en xexu també, ves quines coses oi? avui va de raons...gracies per les teves paraules en el meu blog.
Publica un comentari