dilluns 1 de desembre de 2008

Calla, yuna

He reescrit el principi d'aquest post unes quatre vegades. I no sé per on començar. Potser és que no necessito explicar res en concret, o que vull explicar massa coses i no sé com. La qüestió és que avui, aquesta nit, les paraules no volen sortir de dins meu. Així que hauré de callar.

9 coses perdudes:

Striper ha dit...

Pero les idees i son i les paraulñes sortiran en qualsevol moment.

XeXu ha dit...

Has provat d'expressar-ho amb una cançó? De vegades funciona.

stel ha dit...

A mi de vegades també em passa i el que em va bé és fer molts gargots en un paper xD
Suposo que és una manera de fer fora el cacau mental que tinc en moments així de voler dir mil coses i no dir-ne cap.

Un beset bonica!

Cesc ha dit...

Però acompanya el silenci d'una bella cançó...

stel ha dit...

Com van anar les compres? :)

Avui t'he donat un premi al blog mira, jejeje, reguapa!

:*

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

De vegades val més callar ... o cridar i cridar sense que ningú t'escolti ... o enviar correus, jejejeje

Un mega-petó, guapa

Somiant la lluna... ha dit...

Hi ha silencis que també expressen moltes coses, no? Potser ara no és el moment que surtin aquestes paraules... :)

Josep ha dit...

Mira-t'ho pel cantó positiu: segur que no dius cap bajanada.

yuna ha dit...

Mica en mica, la meva boca ja parla i les paraules (si, Pep, encara que siguin a través d'un mail depriment), també. Gràcies per passar, per ser-hi***