dissabte 6 de desembre de 2008

Juga que jugaràs

Intento anar en compte, a poc a poc, sense córrer... De fet, és la proposta que et vaig fer. Recomençar amb una calma establerta, però amb una exclusivitat, també, evidentment. I sembla que de moment està funcionant prou. Ens tenim a estones. I ens enyorem quan no ens tenim. Però no té perquè ser dolent. Ens descobrim a cada nou pas, perquè sembla com si ens haguéssim de tornar a conèixer de nou. No, tampoc no hem canviat tant, però els petits passos que hem anat caminant separats, ens han fet més desconeguts...

Tornem a jugar, descobrint-nos mica en mica, sota els llençols, davant una pel·lícula, sota la taula o a la lluna de Barcelona. Però sempre amb tendresa, amb un somriure, amb aquella calidesa que desprèn la teva mirada. Amb aquella carona que et surt quan em mires. Especial. Ho ets.

6 coses perdudes:

Striper ha dit...

Precios avui es precios!!!!

XeXu ha dit...

Fantàstic post. Aquest procediment l'hauries de publicar i fer-ne un manual. Saps, jo també intento seguir-lo, i m'anima molt veure que a tu t'està anant bé. Ah, i des de quan ha estat dolent enyorar-se?

Ei, sort i a seguir jugant.

Josep ha dit...

No confonguis el caràcter lúdic del joc amb la competició esportiva.

yuna ha dit...

Gràcies, Striper!! :)

Xexu, suposo que fem el que podem dins les circumstàncies... merci pels ànims i per dir que podria ser un bon manual ;) Jugar sempre és bo. I a vegades s'ha de començar a jugar de nou; i això no ha de ser un problema. Petó!

Josep, no ho confonc pas!

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

I no és macu, això? Aix, amigueta, redescobrir alguna cosa de nou és potser allò que alguns en diuen "la segona oportunitat que no tothom té".
Ah, per cert, les presses són males conselleres, ja t'ho dic jo, jejejejej

Un petó ben gran, jugona!!!

yuna ha dit...

Peep! No vaig pas amb presses, jo! :) i si, potser sóc una privilegiada al tenir aquesta segona oportunitat ;) apali, ens veiem, un petonet wallee meu!!*