rotllos... però no de paper!

Porto uns dies de sentiments revoltats. Uns dies on em dóna la sensació que tot ho acabo fent del revés. Com si d'alguna manera em comportés estranyament. Com si no fos jo la que parla ni la que actua, sinó que el meu cor o el meu segon cervell fes la seva completament sense consultar-me res abans. És curiós... mai m'havia sentit així. Sempre he estat molt seria en aquests aspectes, coi. I ara que començo a conèixer més aquest món de bogeries... no sé si m'acaba d'agradar. Què aporta? Què ens fa sentir? Realment penso que res. A vegades acabes fent mal o t'acabes enganxant els dits tu mateixa. Passes una estona divertida, amb aquella acceleració de cor, la passió momentània de la novetat, fas quatre petons mal fets i després.... què? tot acaba en un no res. Queda un buit. Un forat negre. Una paret en blanc. No queden ni llàgrimes per refrescar-te del sol.

Suposo que aquest no és el millor sistema per fer pujar l'autoestima. Em sembla que em quedo amb el joc de la seducció... és a dir, seduint i deixant-me seduir, però sense anar més enllà. M'estic cremant.

I segueixo amb el mateix... no sé què collons vull.

nit de revetlla

nit de Sant Joan,
nit de somriures,
nit de beure,
nit de fotos,
nit de bona música,
nit de gent increïble,
nit de crits,
nit de petons,
nit de... nit!

nit màgica?
Això diuen :)

Enganxadíssima a aquesta cançó per culpa d'una personeta,
molt estimada per una servidora, anomenada Stel.

rodonet com un donete

I acabo el cap de setmana amb l'Ismael Serrano. La veritat és que no l'he escoltat cap dia dels tres des de divendres, però avui m'acompanya en aquest anar a dormir. Sabeu quan un cap de setmana us surt rodó? quan tot surt millor del que havies planejat? quan no pares de somriure, de cridar, de ballar? de passar-t'ho com mai? Doncs així m'he sentit. Un divendres, un dissabte i un diumenge rodons. Fantàstics. Com m'estimo als meus. És genial tenir a gent d'aquesta manera al meu voltant... tots tenen el seu toc, la seva màgia, fent que la vida sigui una mica més agradable... somric perquè em fan sentir especial per tenir-les al meu costat.

I demà ja torna a ser sant Joan. Encara recordo aquell any on et vaig veure llunyà, ignorant, intentant ser invisible per mi. Avui has tornat a la meva memòria. De fet, has tornat ara mateix, en aquests instants. Tornava de casa l'Stel (t'estimooo!) i he sentit la necessitat de giravoltar el cotxe i conduir fins casa teva. Plantar-me davant. Cridar-te. Fer-te baixar. Robar-te un petó.

Un petó.... que mai tornarà.

...a qué se refiere?

...esto de la locura no me parece tan mal
y es que ya no estoy seguro si vengo o si voy,
ya no estoy seguro
los locos y los cuerdos somos tal para cual
y es que ya no estoy seguro si vengo o si voy,
ya no estoy seguro...




Lliure!
Els exàmens, m'han anat. El del primer quadrimestre em sembla que l'hauré de tornar a recuperar i el del segon diria que està aprovat. Però vaja, no estic segura de res... potser em sorprenc a mi mateixa i tot. Encara que ho dubto U_U
I avui... festa!
festa! festa!
festa! festa! festa!
festa! festa! festa! festa! ...i festa!

plans i més plans

Demà, finalment, podré dir que sóc lliure del tot. A les nou en punt tinc els dos últims exàmens. De psicologia. Són tipu test. D'aquells enrabassats que no saps què diuen les preguntes ni per on volen anar. Amb tres respostes o quatre d'aquelles que s'assemblen tant i no saps quina triar, per molt que hagis estat dues setmanes estudiant davant dels apunts. I amb aquella professora, que per molt que en sàpiga, no sap ensenyar. I d'agrair, només agrair que l'any que ve li toca la jubilació i no li tornaré a veure la cara en ma vida.

Però un cop hagi fet l'examen, començaré a fer una vida boja. Tinc plans, molts plans que em venen de gust. De moment, demà a les set tinc quedada amb les meves nenes. Més tard, anirem a sopar i sortirem de festa. Dissabte serà dia de concerts a Barcelona (el dia de la música). Diumenge, no ho sé, però no serà un diumenge com els de sempre perquè dilluns no haig de fer absolutament res: només gaudir de la revetlla. Dilluns, doncs, revetlla amb les nenes. Dimarts, dinar familiar. Dijous aniré a comprar robeta. Divendres tinc pensat visitar família a Martorell. I el cap de setmana següent serà per la meva germaneta gran, la meva iruNa. Ni t'imagines les ganes que en tinc!! I bé, quan comenci el juliol, una servidora començarà a currar.

Però en tinc ganes. De tot. Tinc ganes de menjar-me el món. Ja n'hi ha prou de que sigui al revés, de que el món se'm mengi a mi.

yuna's Diary

- Un momento... los chicos buenos no besan asi...
- Joder, como que no!

venjança

...i l'estrany somriure apagat torna. Torna vestit de negre amb aquella dentadura perfectament maligne i aquell posat de vencedor. I fa que els meus ulls enrabiats es girin fredament amb aquella mirada nerviosa i preocupada. I fa que les meves mans s'estrenyin amb força fent-se mal. I fa que tot el meu cos quedi arraulit en un racó de l'habitació. Però aquesta vegada penso ser més forta que ell. Aquest cop, un somriure apagat no farà que em quedi quieta. I el meu cap, que s'havia quedat repenjat contra la paret, es mou lentament i se sent amb ganes de venjança...

Em dic Peter Pan, i tu?

Avui m'han preguntat: de què tens por? d'estar sola o d'estar amb parella? i la veritat és que la pregunteta, fa pensar. Suposo que és una barreja de tot plegat. Un cúmul de contradiccions i desitjos que s'han perdut en el meu cap... que van marxar i ara no saben tornar a puestu. D'una banda, em crida l'atenció el viure noves coses, conèixer gent diferent, fer bogeries sense haver de preocupar-me pel què diran, fer la meva. Però d'altre banda penso que no sé què aconseguiré fent la boja tot el sant dia. Potser necessito passar l'etapa. Potser si que em fa por estar amb algú pel fet de pensar amb la paraula sempre... Sé que aquestes coses no se saben mai. I que, de fet, el futur més que ser incert és que no existeix. I s'ha de pensar en l'ara i en el present, ho sé. Però tot i així suposo que és inevitable fer plans quan comparteixes la teva vida amb una persona. Potser no vull créixer. Potser és que sóc una mica Peter Pan.

Sentir...
que es un soplo la vida
que veinte años no es nada
que febril la mirada
errante entre la sombra
Te busca y te nombra

Paramount Comedy

Ahir.
Paramount Comedy.
Amb tu.

Si, si, no os riais... que muy normales no sois!
Que estáis delante de un tio que habla solo!


Genial dels genials.
Una molt bona estona,
amb grans riures.

Vam gaudir de:
Txabi Franquesa
David Navarro
Iñaki Urrutia

3/7

...haig d'anunciar-vos amb orgull i satisfacció que l'examen d'avui, m'ha anat rodat. I estic plenament feliç, ja que es tractava de matemàtiques (assignatura que a batxillerat em van aprovar amb un asterisc*) i mai he acabat d'entendre els números (es veu, oi, que sóc clarament de lletres?).

Doncs apa, primera setmana superada :)

I was a fool to believe
A fool to believe...
It all ends today...
Yes, it all ends today
Today's the day when dreaming ends

[yuna ENTRE contradiccions]

zZzZZz

Em sembla que he perdut més de la meitat de la meva vida dormint.

...abraçada

És com si la respiració se't parés de cop i volta. Com si l'oxigen no t'arribés d'enlloc. Com si tot fos silenci i no sabessis què fer. És com si tot es tornés blanc. Com si els ulls no miressin res. Com si les teves mans no responguessin. Aturada. Arraulida... Hem mig parlat. T'ho he acabat dient. Has insistit. Suposo que serà el millor, creu-me. Tant per tu com per mi. Un estiu ple de pàgines per escriure moltes coses... més endavant, ja compartirem de nou les paraules. Si, et dec una abraçada de les de veritat. Dijous.

I de mentres, aquesta dona m'omple de lletres... a l'ànima, al cor, per les orelles, per la boca, pels forats del nas, pel melic, pels dits, per les cames, pels cabells... per tot el meu cos...

pa - rau - les

Noto la teva presència... sé que estàs al meu costat... avui ha estat un dia trist. Un dia sense ganes de fer absolutament res. I d'aquest absolutament res n'han sortit unes quantes coses: he netejat la casa de arriba a abajo, he acabat un treball que haig d'entregar demà i he estat estudiant una estona (ara seguiré!).

Però... tot ha estat estrany. Tinc cara de pena. Tinc uns ulls baixos. Tinc les mans tallades. Les orelles adolorides d'escoltar el que he escoltat cents de vegades. Tinc el nas tapat. Tinc la boca seca. Tinc por. Tinc son. Em miro al mirall i l'únic que veig és una nena que enlloc de créixer, cada vegada es fa més petita. Avui em sento minúscula. Hi tindràs tu alguna cosa a veure? Seràs tu sempre el culpable dels meus mals? T'enyoro i això em fot perquè no vull dependre de tu. Aquests anys m'han fet agafar-te de la mà i ara no et puc deixar anar...

Vull estar sola.

llach i la teva música

... perquè mai perdrem la màgia, perquè sempre ens estimarem d'alguna manera o altre: quan la pluja caigui, tant tu com jo ens unirem en aquelles petites gotes cristal·lines d'amargor i dolçor. Com aquell dia que va ser nostre durant una tarda entre sospirs, vergonyes i pors. Com tots els dies que hem compartit al nostre racó, com tots els dies que hem compartit entre les teves grans rialles, entre la teva música, la meva i tot allò que ens fa somriure al només tocar ull contra ull. I sóc feliç de veure que els anys passen i nosaltres seguim tenint aquesta connexió increïblement bonica. Volarem cap els nostres planetes ajudant-nos d'aquella escala que guardo en el fons de la meva butxaca. I un cop siguem prop de la lluna, somriurem al veure que no hem canviat. Recordes?

Obre els ulls, obre els ulls...

Primer venen els bons records, que m'empenyen cap a tu. Després, apareixen les teves frases odioses, les teves pel·lícules mentals, els teus mals rotllos... i els records desapareixen de cop. Ràbia és el que sento. Ràbia per tenir-te aquí tot el dia. Ràbia per trucar-te per saber com estàs i sentir-me culpable per coses que jo no he fet... a vegades em dóna la sensació que les coses passen com un llamp i que ni tan sols sé veure cap a on.

Coi, yuna, desperta d'una vegada!

...

...els punts suspensius són tots aquells sentiments amagats que la gent pensa i no diu. Són por. Són vergonya. Com un silenci amarg. Com un somriure trist.