Un altre any més que se'ns carrega a l'esquena... Benvingut sigui, tu!
Resulta que la meva amiga Telefòtica ens ha posat línia a casa després de mil trucades amenacedores (realment? no gaire amenaçants, perquè no et fan putu cas, sigui el que sigui), però encara estic sense el meu íntim amic Internet. La gran pua continua. Quan vaig tenir exàmens, va estar bé perquè així no em distreia amb el bloc, el facebook, el fotolog, el flickr, el correu de hotmail o el de gmail, amb el youtube (si, estic una mica enganxada però trobo que ho porto força bé, jeje) però ara ja he acabat, carai! que gairebé, fins i tot, sé totes les notes... homeee!! això no es fa.
Sembla que amb la neu s'acosta un bon any. Per aquí Vic tot està blanc encara avui... diuen que per aquí no van parar de caure els flocs del cel. I és com un sentiment de renaixença, de ganes de viure, de que tot és pur i clar. I evidentment ho visc així i amb un gran somriure... Han passat tantíssimes coses d'ençà d'aquells jocs d'aquell 6 de desembre, que no podria pas explicar-ho tot en un post. Només puc dir que sóc feliç i que m'esperen moltes experiències noves per començar. I en tinc ganes. Moltes! I estic preparada. Preparadíssima!
Torno a somriure pensant que ens tenim. La veritat és que ha estat el regal de Reis més desitjat i esperat. Veieu com els desitjos es compleixen?
Bon any a tots els meus blocaires! Espero poder ser per aquí més sovint d'ara en endavant... i és que una cosa és segura: se us troba a faltar i moooolt, guapes i guapos!
Resulta que la meva amiga Telefòtica ens ha posat línia a casa després de mil trucades amenacedores (realment? no gaire amenaçants, perquè no et fan putu cas, sigui el que sigui), però encara estic sense el meu íntim amic Internet. La gran pua continua. Quan vaig tenir exàmens, va estar bé perquè així no em distreia amb el bloc, el facebook, el fotolog, el flickr, el correu de hotmail o el de gmail, amb el youtube (si, estic una mica enganxada però trobo que ho porto força bé, jeje) però ara ja he acabat, carai! que gairebé, fins i tot, sé totes les notes... homeee!! això no es fa.
Sembla que amb la neu s'acosta un bon any. Per aquí Vic tot està blanc encara avui... diuen que per aquí no van parar de caure els flocs del cel. I és com un sentiment de renaixença, de ganes de viure, de que tot és pur i clar. I evidentment ho visc així i amb un gran somriure... Han passat tantíssimes coses d'ençà d'aquells jocs d'aquell 6 de desembre, que no podria pas explicar-ho tot en un post. Només puc dir que sóc feliç i que m'esperen moltes experiències noves per començar. I en tinc ganes. Moltes! I estic preparada. Preparadíssima!
Torno a somriure pensant que ens tenim. La veritat és que ha estat el regal de Reis més desitjat i esperat. Veieu com els desitjos es compleixen?
Bon any a tots els meus blocaires! Espero poder ser per aquí més sovint d'ara en endavant... i és que una cosa és segura: se us troba a faltar i moooolt, guapes i guapos!
7 coses perdudes:
Yuna
bon any reina, que tots els teus desitjos es façin realitat, que sembla que aixi sera.
petonets, sempre per tu.
nenaaaaaa i jo et trovo a faltar també ves! si més no jo desitjo que tinguis pau i tranquilitat en la teva vida, sense entrebancs gaire difícils de superar, per que entrebancs o en surten per si sols o ens els hi posen... ai que filosófica estic avui... Una abraçada dolça bonica.
Caram, una altra a qui internet té putejada. Bé, esperem que recuperis el vici aviat, encara que ja tens el teu propi vici no virtual, pel que veig! Me n'alegro, et desitjo molts sort, i bon any, és clar.
Veus, les coses poc a poc es van situant... i mica en mica has tornat a somriure i ja ens vindràs a visitar :) et trobàvem a faltar i pensa que les notes s'han de saber sempre! jeje...
Ondia ets de Vic, aixo esta a prop de Manresa.
Bon any xurra!
Coi, jo sempre he dit que els desitjos es complien. Espera, sempre ho he dit? Si, sí, sempre!! Ah, i que la vida posa sempre tothom on li correspon ... però no parlàvem d'això, oi?
Nena!!! L'any nou porta coses noves, coses insospitades, coses meravelloses i coses no tan bones ... cal obrir-se a ell i ser-hi per viure-les, perquè tot mereix ser viscut.
Petonets i ens la veiem
PD: Ostia, ha quedat bé i tot, no???
Publica un comentari