Objectes perduts: Odiar

dimecres 25 de febrer de 2009

És una sensació estranya la de tenir-te. Potser perquè realment no et tinc. Potser perquè mai t'he tingut. M'odio...

Striper ha dit...: ODiar-se mai tindriem que fer-ho casi sempre son eñls altres que ens fan veure que tenim el dimoni nosaltres.; 25 de febrer de 2009 21:14
Cesc ha dit...: No, a tu no t'odiis, odia la sensació d'odiar-te.; 25 de febrer de 2009 21:17
Divina-Nikosia ha dit...: Yuna
osti nena, odiar crec que es la paraula mes odiosa del mon....
No voldria que ningu ho sentis.
petons, sempre.; 26 de febrer de 2009 17:45
yuna ha dit...: Striper, per una vegada a la vida (doncs), m'haig d'odiar a mi mateixa... a vegades fem coses que no hauríem de fer, ves.

Cesc... odio la sensació d'odiar-me i segur que la sensació m'odia a mi, asnif.

Divina-Nikosia, és complicat però natural a la vegada. Com explicar-ho...? Encara que no sigui bo sentir-ho, segur que a vegades t'has sentit així...; 4 de març de 2009 19:22