dimecres, 11 / febrer / 2009

Tu, tu, tu, tu...

No puc parar de pensar en si estic fent quelcom malament... En si realment tot plegat va a algun lloc. No tinc dubtes referents a mi. Tinc dubtes de tu. Realment ho vols? Si? A vegades m'agradaria entrar en el teu caparró i navegar d'entre les teves neurones, amunt i avall, recorrent cada pensament, cada paraula esborrada, cada reflexió guardada o cada record únic i especial. M'hi trobaria?

El problema no és si hi sóc, el problema és si hi ha més noies que et volten. Estic gelosa? Suposo que d'alguna manera sempre ho he estat, i encara que no tingui proves, el teu passat em fa mal. I tot per culpa meva, ves. Hauria de treballar aquest sentiment malgirbat que se'm menja de tant en tant per dins, hauria de poder-ho controlar més... Perquè tots tenim un passat. I més d'un cop, aquest passat se'ns barreja amb el nostre present. I no té perquè ser dolent... però ho visc així, així de malament...

Algun dia, suposo que tornaré. Quan tingui internet, clar...

7 coses perdudes:

XeXu ha dit...

El passat sempre ficant els nassos al present, és inevitable. Confia en tu, això és el primer que cal fer, confia en que tu ets molt més que el passat, les persones canvien, encara que no ho sembli, i potser tu ets el centre. El que va passar ja no importa. Ara hi ets tu.

Cesc ha dit...

Això d'internet fatal eh jeje... és complicat saber què pensa l'altre, què fa i si la persona l'envolten d'altres amb perill encara penses més... torna aviat eh

Striper ha dit...

L'amor com tot te els seus riscos hi han pocas coses segures.

Somiant la lluna... ha dit...

Yuna, segur que si l'altre persona està amb tu és perquè ho vol i t'estima. Els gelos no acostumen a ser massa bon consellers... Torna aviat bonica :)

stel ha dit...

La gelosia no fa bé a ningú, creu-me! Et truco a veure com ha anat el "cicle de l'aigua" petita meva i m'expliques.
Petonassos a cabassos!

makla ha dit...

El passat s'obliva amb un cop de cap o un cop al cap...tu tries!

yuna ha dit...

Gràcies a tots, però és que sembla que tot plegat m'està costant més del que em pensava... i se'm fa una super muntanya... i només penso en fer desaparèixer certa persona...