És com si d'alguna manera em veiés envoltada de senyals. Senyals que m'han de fer despertar del mal que m'està causant tot plegat. Senyals que m'han de fer obrir els ulls i deixar de sentir-me perduda... Sóc jo la que hauria de decidir on vull ser i amb qui. Sóc jo la que hauria de fer la meva vida. A voltes deixo que l'altre Yuna es faci càrrec de tot, com si fos dues persones completament diferents en un sol cos. L'altre Yuna és la que em guia, la que em fa patir.
El meu jo veritable ha de sortir a la llum, i ha de sortir ja.
El meu jo veritable ha de sortir a la llum, i ha de sortir ja.
4 coses perdudes:
eiiiii!! dons vinga, a que esperes? a la primavera es propici a fer aquestes coses. Muacs!!
I si les dues colaboren.Bona nit.
Hi ha una única Yuna, però moltes versions d'ella mateixa. Deixa que en cada moment de la vida agafi les regnes la millor versió per cada situació. Com saber quina és la millor és una cosa que només depèn de tu.
Els senyals també existeixen, espera'ls van venint poc a poc.
Publica un comentari