No saps com t'arribo a odiar. I és que ja ho diuen, que de l'amor a l'odi hi va un pas. Sé que no s'aconsegueix res tenint aquest sentiment (ni cap a un mateix, ni cap a tu ni cap a ningú) però suposo que no hi puc fer res. Després de tot el que hem compartit, no m'esperava que fossis una persona tan egoista, falsa i estúpida. Queda't en el teu món de negativitat, tapant els problemes, menjant merda i fent fotografies de tot allò que voldries ser, que jo refaré la meva vida sense tu. M'has fet molt de mal. Potser és el que volies aconseguir amb aquests dos mesos de tortures? Pagar-me amb la mateixa moneda? Doncs et felicito: no ho podries haver fet millor.
Vigileu amb els torrons…
Fa 8 hores
7 coses perdudes:
Uau, les coses ben clares! Això que sents no deixa de ser una fase, una fase per la que acabem passant tots quan una relació es trenca. No seré jo el que et recomani que et controlis, desfogar-se va bé, però tu mateixa saps que això no porta enlloc, i t'has de quedar amb el missatge positiu de la voluntat de refer la teva vida. I com que jo et conec a tu (bé, només d'aquí, però ja és alguna cosa!), i no a ell, doncs et diré que ell s'ho perd, i tu a tirar endavant, que són dos dies, i el temps no s'ha de perdre.
Ara aquesta sensació és terrible, pateixes i de valent, però fes, treu la ràbia, treu l'odi i ves fent, no sap el què es perd i si es queda amb la negativitat, uf... però mira per tu, pensa en tu i res més...
Si li dius aixo la seva sastifacció encara sera mes gran.
XeXu, i és que això precisament és el que més ràbia em fa de tot plegat. Que m'ha fet perdre dos mesos de la meva vida amb gilipollades! Per molt que intenti veure el costat positiu, no el trobo, no veig que hagi tret res bo d'aquesta segona oportunitat que ens havíem donat... suposo que no havia de ser i prou. Suposo que havia de veure realment amb qui estava, obrir els ulls.
Cesc, si, avui estava així de rabiosa, d'odiosa, de tot. Suposo que en moments em sentiré així, cada vegada menys, fins que acabin desapareixent. Però és que em costa tant de creure... em sento tant decepcionada...
Striper, no li diré pas això exactament! però si que, quan ell es digni a dir-me alguna cosa (si és que es dona el cas) li penso dir quatre coses ben dites i tan me fa si sonen malament o geloses o el que sigui, però li penso dir tot. No em penso callar res. Em sembla que no em mereixo tot el que m'està fent passar!!
Em sap greu bonica, aviat t'abraço i et fai riure :)
Petó petó petó!
No sóc capaç de dir-te res de nou. Tan sols que no et recargolis en el dolor, desfoga't i prou. Perquè s'ha de tirar endavant. Concentra tot l'amor que li has donat i dóna-te'l a tu mateixa. Estigues per tu.
Segur que no et mereix.
Un petó!
Stel, que no te'n sàpiga, no sé perquè estic així per ell... ah si! perquè se suposa que és una persona que ha compartit coses amb mi i que m'importa... cosa que a ell ja no. És igual, parlem aviat i ens veiem aviat***
Myself, es fa complicat no recargolar-me. Però ara sé que haig de posar un punt i final, i passar de tot. No, no em mereix. Petó i merci per passar-te!
Publica un comentari