Així que és això? que LLEGEIXES el meu bloc? ...que has estat violant la meva intimitat?? Controlant-me???????? ja ho sabia que eres tu l'asco de pavo, i és que realment el nom t'escau moltíssim. Perquè en aquests moments em fas fàstic. Si, tu, menja merda!!!!!!! Que no saps parlar quan alguna cosa et remou per dins, que no vomites els teus problemes i neguits, tu, la persona que creia que més important era per mi, la persona que m'ha caigut al terra i s'ha trencat en mil bocins. I és que no penso buscar els teus trossos perquè ja n'estic farta de tot plegat. I jo que pensava que eres diferent...
Ho veieu, blocaires? el tu del que sempre parlo estava amagat d'entre els meus convidats i llegia cada cosa que escrivia. Això si que em sembla realment fort... tenia un novio que m'espiava i no ho sabia, carai. Gràcies per aquests dos mesos, eh? Moltíssimes gràcies.
Ho veieu, blocaires? el tu del que sempre parlo estava amagat d'entre els meus convidats i llegia cada cosa que escrivia. Això si que em sembla realment fort... tenia un novio que m'espiava i no ho sabia, carai. Gràcies per aquests dos mesos, eh? Moltíssimes gràcies.
12 coses perdudes:
Això és molt personal i pot ser no hauria d'opinar, ara tot ho veus negre, és normal i suposo que tots fem coses, tots ens equivoquem, jo no sóc ningú per opinar ni per dir, però amb els dies pot ser ho veus diferent, intenta estar bé... fàcil de dir, ho sé...
Penso com en Cesc, no és un post per parlar, i tot i que et diria mil coses i te'n preguntaria mil més, només t'envio una fortíssima abraçada.
A mi també m'emprenyaria molt una cosa com aquesta.
Gràcies per ser per aquí sempre...
Yuna, entenc que t'hagis emprenyat perquè es evident que si llegia el teu blog t'ho hauria d'haver dit el primer dia que el va descobrir o el que sigui perquè se suposava que hi havia confiança (sempre penso en l'opció menys dolorosa... no m'ho tinguis en compte). Dit això..., a tirar endavant. Una abraçada molt forta!
Hola,
si estàs en xarxa, per molt que t'amaguis, sempre pot haber qui descobreixi la nostra identitat, d'una forma o altre.
Ara, estic d'acord amb tu que hauria estat millor dir-t'ho. Ja veus que ha pasat.
Fora bo saber per que ho ha fet.
Ara tu reflexiona, que et fa més ràbia? que hagui llegit coses teves que tu mai els hi hauries explicat? els teus sentiments? O que no haguis descobert avans qui era?
Estic amb tu.
Una dolça abraçada.
com tens la setmana que ve? dimarts? ahir no et vai poder trucar, sorry...
somriures enormes preciosa*
Myself, sé perfectament quan va ser. A l'estiu. Però suposo que no li vaig voler donar importància. I suposo que vaig deduir que m'era igual, en el fons. I suposo que en part, vaig pensar que eren paranoies meves... de fet n'havia parlat amb algun blocaire, sobre això. I mira. Al final resulta que es veritat, que es passejava per aquí i jo no ho sabia. És que em sembla molt fort...
Menta, tots sabem que en el bloc a vegades diem coses massa personals, coses que escriuríem en un diari, potser, però que no aniríem ensenyant a ningú... això és el que em fa més ràbia. Hi ha coses que no hauria d'haver llegit, no perquè li amagués coses, sinó per la meva intimitat!! Tots tenim coses que no diem, no ho sé. I que ell no fos capaç de dir-ho... em rebenta...
Steleta, dimarts em va perfecte :) tinc tantes ganes d'una abraçada... Parlem**
amb lo fàcil que és dir: sóc jo. Estic aqui amb tu, o un.. em deixes llegir-te?
no t'hi capfiquis...
petonets!
Molta sort i una abraçada. Sabrás enconrar el camino
Guapíssima pensa per una vegada en tu mateixa i tira endavant. I sobretot sigues feliç!
Yuna, anims! Això no es fa; però segur que tu trobaràs la manera de seguir endavant. Deixa de banda el rencor i passa pàgina. Molt petons maca :)
Publica un comentari