No vull parlar de tu. Però és que m'ho poses massa fàcil. No entenc com puc sentir això en aquestes moments. En els quals ja no estem junts (si és que la nostra relació ha significat alguna cosa, almenys aquesta segona i última vegada...). D'un dia a un altre te n'adones que no coneixes a la persona amb la que has compartit tantes nits, tantes xerrades, amor, mirades, caramels i xocolata desfeta. Te n'adones que no saps qui és. I això fa que et qüestionis tantíssimes altres coses... És complicat veure que encara et diu t'estimo quan s'està veient (per tant, liant-se) amb una altre. I no em malinterpreteu. No estic gelosa. El que realment em fa ràbia és que jugui a dues bandes. Em pot estimar molt, igual que jo, però no cal que m'ho digui... ara ja no cal. De fet, m'alegra saber que somriu. Però a mi em podria deixar estar. Punt.
Ara, sincerament, ja ha arribat el moment. El meu moment. Passo de tornar a cagar-la amb els nois, passo de tornar a fer mal a amics que m'estimo moltíssim, passo de ser la dolenta, la bruixa. Així que està decidit: ara em toca a mi. Disfrutar de mi en soledat.
Ara, sincerament, ja ha arribat el moment. El meu moment. Passo de tornar a cagar-la amb els nois, passo de tornar a fer mal a amics que m'estimo moltíssim, passo de ser la dolenta, la bruixa. Així que està decidit: ara em toca a mi. Disfrutar de mi en soledat.
11 coses perdudes:
Si creus que ja estàs en aquest punt, en que gaudeixes de la soledat i no és una soledat obligada, doncs benvingut sigui, perquè estar sol està molt bé. Sempre i quan es vulgui. Però no et tanquis portes. Les males experiències ens fan canviar sempre, però si ara saps que no et farà mal estar sola vol dir que també pots estar amb algú altre, així que gaudeix tot el que puguis, sense tancar els ulls.
Jo crec que tu et vols veure com a dolenta i a vegades hi han errors, pero no sempre hi han dolents.
XeXu, no em tanco pas les portes. Però diria que ara ja ha arribat el moment on miri per mi... no et dic que em clausuri com una monja i que si conec a algú que trobo especial el deixi escapar... però de moment, deixaré la porta entreoberta, per veure simplement qui hi ha i sortir o obrir-la quan vulgui :) mua!
Striper, no és que em vulgui veure com la dolenta. Però suposo que això és el que passa quan acabes deixant a algú... que veus a l'altre com el culpable de tot plegat. I si, és cert que si això passa és perquè hi ha coses que no han funcionat o perquè un mateix no estava preparat, no ho sé, però l'altre ho viu fatal... Un petonet*
No està malament estar sol si has d'estar malament, necessites temps per a deixar anar el mal rebut, força yuna.
El més important és ser feliç i fidel amb un mateix i si aquesta relació no t´omple i no et fa feliç, quin sentit té? Ara sigues feliç per tu mateixa però no tanquis del tot la porta...
Cesc, si que mal tot plegat... suposo que en el fons, per molt que digui que no m'importa, clar que m'importa... en fi. Força per tu també*
Cris, ho sé. La felicitat sempre ha de sortir d'un mateix! si no, és que no ho ets, perquè utilitzes l'altre persona... I no, la porta no està del tot tancadeta ;)
quan llegeixo els teus escrits, segueixo creient que això és un mirall on escric jo. Sóm molts semblants.
I si, crec que a vegades els T'estimo són innecessaris, innecessaris si vols tirar endavant prescindint de certa persona..
però no! no ens ho posen fàcil.. perque?
perque és la vida.
feia temps que no passava^^ ara em llegiré els teus darrers escrits! un petó!
Martha!, quant de temps! com estàs, petitona? :) aix, doncs si, quina ràbia de gent! perquè han de seguir dient-nos cosetes? mira, no vull "aiguar" cap finde, però està clar que haig de parlar-hi... No ens ho posen gens fàcil, no... en fi. Un petonet, maca*
Sí, de vegades es necessita estar amb un mateix...
Doncs si, Christine, i això és el que haig de fer... :)
no sé qui ets.
no et conec de res.
no sé com he arribat aquí.
no sé com ho has fet per posar-te dins el meu cap.
ara mateix la meva vida és la teva.
no parlem d'ell. no s'ho mereix.
Publica un comentari