Odiar

És una sensació estranya la de tenir-te. Potser perquè realment no et tinc. Potser perquè mai t'he tingut. M'odio...

Tu, tu, tu, tu...

No puc parar de pensar en si estic fent quelcom malament... En si realment tot plegat va a algun lloc. No tinc dubtes referents a mi. Tinc dubtes de tu. Realment ho vols? Si? A vegades m'agradaria entrar en el teu caparró i navegar d'entre les teves neurones, amunt i avall, recorrent cada pensament, cada paraula esborrada, cada reflexió guardada o cada record únic i especial. M'hi trobaria?

El problema no és si hi sóc, el problema és si hi ha més noies que et volten. Estic gelosa? Suposo que d'alguna manera sempre ho he estat, i encara que no tingui proves, el teu passat em fa mal. I tot per culpa meva, ves. Hauria de treballar aquest sentiment malgirbat que se'm menja de tant en tant per dins, hauria de poder-ho controlar més... Perquè tots tenim un passat. I més d'un cop, aquest passat se'ns barreja amb el nostre present. I no té perquè ser dolent... però ho visc així, així de malament...

Algun dia, suposo que tornaré. Quan tingui internet, clar...

u_u

Sense entendre res. Ni on sóc ni què faig, ni on vaig ni d'on vinc. Perduda. Com abans. Com sempre.

Encara sense internet. Això és un show...