¬¬U

Així que és això? que LLEGEIXES el meu bloc? ...que has estat violant la meva intimitat?? Controlant-me???????? ja ho sabia que eres tu l'asco de pavo, i és que realment el nom t'escau moltíssim. Perquè en aquests moments em fas fàstic. Si, tu, menja merda!!!!!!! Que no saps parlar quan alguna cosa et remou per dins, que no vomites els teus problemes i neguits, tu, la persona que creia que més important era per mi, la persona que m'ha caigut al terra i s'ha trencat en mil bocins. I és que no penso buscar els teus trossos perquè ja n'estic farta de tot plegat. I jo que pensava que eres diferent...

Ho veieu, blocaires? el tu del que sempre parlo estava amagat d'entre els meus convidats i llegia cada cosa que escrivia. Això si que em sembla realment fort... tenia un novio que m'espiava i no ho sabia, carai. Gràcies per aquests dos mesos, eh? Moltíssimes gràcies.

Final

No saps com t'arribo a odiar. I és que ja ho diuen, que de l'amor a l'odi hi va un pas. Sé que no s'aconsegueix res tenint aquest sentiment (ni cap a un mateix, ni cap a tu ni cap a ningú) però suposo que no hi puc fer res. Després de tot el que hem compartit, no m'esperava que fossis una persona tan egoista, falsa i estúpida. Queda't en el teu món de negativitat, tapant els problemes, menjant merda i fent fotografies de tot allò que voldries ser, que jo refaré la meva vida sense tu. M'has fet molt de mal. Potser és el que volies aconseguir amb aquests dos mesos de tortures? Pagar-me amb la mateixa moneda? Doncs et felicito: no ho podries haver fet millor.

Un mapa?

No vull parlar de tu. Però és que m'ho poses massa fàcil. No entenc com puc sentir això en aquestes moments. En els quals ja no estem junts (si és que la nostra relació ha significat alguna cosa, almenys aquesta segona i última vegada...). D'un dia a un altre te n'adones que no coneixes a la persona amb la que has compartit tantes nits, tantes xerrades, amor, mirades, caramels i xocolata desfeta. Te n'adones que no saps qui és. I això fa que et qüestionis tantíssimes altres coses... És complicat veure que encara et diu t'estimo quan s'està veient (per tant, liant-se) amb una altre. I no em malinterpreteu. No estic gelosa. El que realment em fa ràbia és que jugui a dues bandes. Em pot estimar molt, igual que jo, però no cal que m'ho digui... ara ja no cal. De fet, m'alegra saber que somriu. Però a mi em podria deixar estar. Punt.

Ara, sincerament, ja ha arribat el moment. El meu moment. Passo de tornar a cagar-la amb els nois, passo de tornar a fer mal a amics que m'estimo moltíssim, passo de ser la dolenta, la bruixa. Així que està decidit: ara em toca a mi. Disfrutar de mi en soledat.

Moments musicals

Perquè hi ha vegades que estem lluny del nostre món. Perquè hi ha dies que no hi som.